Sortida circular molt completa que us portarà des de l’estació de Celrà fins al cim de la muntanya de Sant Miquel (100 Cims), passant per antigues explotacions mineres del vessant nord de les Gavarres. El massís està format per muntanyes de relleu suau, característiques de la serralada Litoral catalana. Amb una superfície protegida de 28.700 ha, el 1992 va ser declarat espai protegit no urbanitzable pels seus alts valors ambientals, paisatgístics i patrimonials.
La ruta combina la visita a les mines del Nen Jesús i a les mines Victòria, dos espais que normalment es visiten per separat, però que nosaltres unim en una única i fantàstica travessa circular.
La proposta és plena d’elements per visitar. Alguns són coneguts, com el castell de Sant Miquel o les mateixes mines. El castell de Sant Miquel s’aixeca a 395 metres, sobre els primers contraforts del massís. Al cim hi ha les restes d’una ermita dedicada a sant Miquel i una torre de telegrafia òptica, dalt de la qual hi ha un magnífic mirador sobre bona part de les Gavarres.
Però altres punts d’interès no són tan coneguts. Visitarem els Sants, un antic oratori penjat en una roca enmig d’un torrent, el bosc de les Escultures, un espai ple d’estàtues i figures de pedra mimetitzades enmig del bosc, i les ruïnes del castell de Barbavella.
Tampoc no podem oblidar un dels grans al·licients de la travessa, els mateixos corriols per on passa. Sovint ombrívols i atapeïts de vegetació, sobretot a la tardor i a l’hivern, són camins estrets i emboscats, cada vegada més malmesos per l’obertura de pistes on abans hi havia senders.
ELEMENTS D’INTERÈS
Ruta plena d’elements patrimonials que completen un recorregut natural i artístic molt complet.
- Sant Feliu de Celrà. Les primeres notícies d’un temple parroquial al municipi són del 1024. L’església actual és dels segles XVIII i XIX, fruit de la reforma d’una primitiva església romànica. L’obra no es va acabar fins al 1803, amb la façana, i el campanar no es va enllestir fins al 1853.
- Torre Desvern. Masia fortificada d’origen medieval, fruit de les diverses transformacions que ha patit al llarg del temps. La part més antiga és la torre angular, de planta rectangular, dels segles XII i XIII. Des de començaments del segle XV fins a finals del XVI va pertànyer a la nissaga gironina dels Vern, d’on probablement li ve el nom. El 1735 la va comprar el celranenc Josep Guinart de Reixach, i va continuar en mans de la família fins que als anys noranta del segle XX va passar a ser de propietat municipal. Uns metres a llevant hi ha una gran esplanada amb una petita zona de pícnic i una torre metàl·lica amb un mirador dalt de tot.
- Castell de Celrà. No confongueu la torre Desvern amb el castell de Celrà, uns 200 metres més al sud, de propietat privada i poc visible des de fora. És dels segles XI i XII, i s’ha reformat diverses vegades.
- Bosc de les Escultures. Obres en pedra que Joan Corolà Ros ha esculpit i col·locat en un bosc de la seva propietat als afores de Celrà. Un recorregut circular per l’interior permet veure’n bona part. Nosaltres hi vam anar entre setmana i no hi havia ningú, però suposem que els diumenges al matí és força concorregut per famílies amb canalla.
- Mines del Nen Jesús. Antiga explotació de mineral de ferro, amb 23 galeries escampades pels vessants de la muntanya dels Bacs, de les quals només 15 eren prou profundes per extreure’n mineral. La majoria són a diferents nivells i emboscades per la vegetació. El camí passa a tocar d’algunes d’aquestes boques, que són les que visitarem. La galeria 1 és al mateix carregador, i per veure la galeria 8 farem un desviament d’anada i tornada de 325 metres. “L’any 1892 el barceloní Arístides de Artiñano va inscriure dues mines de mineral de ferro amb els noms de «Niño Jesús» i «Victoria Esperanza», després d’haver realitzat unes prospeccions prometedores. Ja era sabut que en aquesta zona de les Gavarres s’havia extret ferro al s. XVIII, i la creixent economia industrial catalana del s. XIX necessitava aquesta matèria primera per desenvolupar-se, juntament amb el carbó. La mina està formada per un conjunt de galeries que foraden el vessant nord de la muntanya dels Bacs a diferents nivells, amb 23 galeries obertes localitzades. La mina es va tancar el 1918, després de només vint-i-sis anys d’explotació, a causa de la poca rendibilitat dels minerals de ferro i el cost del transport fins a les foneries.” (Font, Ajuntament de Celrà)
- Carregador de la mina del Nen Jesús. Altres elements de l’explotació eren el carregador, els tobogans o rases que portaven el mineral de les galeries fins al carregador, els cavallets, que eren els suports de l’estació tensora del cable aeri que baixava el material fins a l’estació de tren, i les trinxeres, rases obertes per facilitar el pas dels cables i el transport. El conjunt del carregador inclou també la galeria 1.
- Sant Miquel (100 Cims). Muntanya inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Dalt del cim hi ha un conjunt arquitectònic format per diversos elements.
- Ermita de Santa Maria i Sant Miquel. Aixecada al segle XV aprofitant les restes del castell i la base de la torre circular. Sembla que va tenir ermitans, probablement de manera continuada, entre els segles XVI i XVIII, i es va ampliar al segle XVIII.
- Fortí. Durant l’ocupació napoleònica, el 1808, els francesos van fortificar l’ermita com a punt de guaita per assetjar Girona. Un cop expulsats, les tropes catalanes també la van arranjar com a plaça forta.
- Torre de telegrafia òptica. Torre número 207 de la línia civil entre Barcelona i la Jonquera. Dalt de la torre de l’antiga ermita se’n va situar una altra de la línia militar. Totes dues eren del 1849. Dalt de la que encara es manté dempeus hi ha un magnífic mirador de les Gavarres.
- Castell medieval. Dels segles XI i XII, del qual només queda una cisterna sencera a uns metres de la façana de ponent de la torre de telegrafia.
- Mina Victòria. Inscrita el 1892 juntament amb la del Nen Jesús. Està formada per 11 galeries que foraden el vessant sud de l’Olivet del Ros, de les quals només 7 donaven mineral. “El carregador i el pont sobre el torrent són els dos elements més característics d’aquesta mina, els quals defineixen el perímetre de protecció d’aquest element patrimonial declarat Bé Cultural d’Interès Nacional dins la Zona d’Interès Etnològic de les Gavarres.” (Font, Ajuntament de Celrà)
- Els Sants. Petit oratori penjat en unes roques al fons del frondós torrent dels Sants. Està dedicat a sant Sixt i sant Hou, i és del 1664. Commemora la troballa de les restes d’aquests dos màrtirs de la persecució de l’emperador Dioclecià de l’any 303. “La llegenda diu que al segle XIII un pagès feu la troballa després de veure una misteriosa llum al bosc i que el bisbe de Girona, que vingué a donar-ne fe, no va poder treure les relíquies del terme de Celrà per portar-les a Girona, ja que una força divina no va deixar fer una passa més als portadors de les urnes funeràries dels Sants. Des de llavors les relíquies i el culte s’han mantingut a l’església de Celrà.” (Font, Ajuntament de Celrà)
- Mirador del Congost. Punt panoràmic amb vistes espectaculars de la vall del Congost i els voltants.
- Castell de Barbavella. També conegut popularment com el castell dels Carlins o dels Moros. És dels segles X i XI, probablement construït sobre restes carolíngies, i per això es creu que poden ser les restes medievals més antigues de Celrà. Només en queden alguns murs d’una torre rectangular i els recintes exteriors.
- Centre Cívic la Fàbrica. L’antiga fàbrica Pagans, coneguda com la Fàbrica, és un edifici emblemàtic d’arquitectura industrial modernista de finals del segle XIX i principis del XX. Fundada el 1902 per Josep Brillas i Pere Pagans, produïa extractes tànnics per adobar pells, i va ser un motor econòmic important fins que va tancar el 1971. Avui acull el Centre Cívic, l’Escola Municipal d’Art i l’Escola Municipal de Música, i és un espai de dinamització cultural i social. Hi destaquen dues grans xemeneies de 22,9 i 37,35 metres.
DIFICULTAT
Difícil, per la llargada i els desnivells, de vegades força costeruts. Seguim molts corriols estrets amb cruïlles, compte amb el seguiment del GPS.
No entreu a les mines, per una banda pel perill que suposa fer ho sense preparació, i per l’altra per no alterar la fràgil fauna que hi viu.
ELS SENDERS
La ruta segueix alguns trams de senders homologats, però en bona part va per camins sense senyalitzar. Els senders que trobarem són aquests.
- SL-C 4 Celrà, mines del Nen Jesús (16 km). Sender local que puja des de Celrà fins a les mines del Nen Jesús i acaba a la Creu Palomera, on connecta amb el PR-C 195.
- PR-C 192 De Quart al castell de Sant Miquel (12 km). El seguirem en un tram curt de pujada al castell de Sant Miquel des del collet d’en Figueres.
- PR-C 195 De Girona a Sant Martí Vell (16 km). El trobarem dalt de Sant Miquel, però només el seguirem uns pocs metres a la baixada del castell.
ELS TRENS
L’estació de Celrà és a tocar del complex de l’antiga fàbrica Pagans, un conjunt d’antics edificis fabrils que avui acullen diversos serveis municipals.
- Estació de sortida i arribada. Celrà (Rodalies). Estació de la línia que uneix Barcelona amb Girona, Figueres i Portbou. El tren va arribar a Celrà el 1877, amb la inauguració de la línia entre Girona i Figueres.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES
