Passejada íntegrament urbana, però ben diferent de qualsevol altra d'aquest catàleg, que permet descobrir de prop el paisatge agrícola més singular de tota la península: el palmerar d'Elx. El recorregut circular travessa un hort rere l'altre, sempre entre palmeres datileres, i s'atura en punts d'interès com el Palau d'Altamira, la basílica de Santa Maria o diverses torres de guaita medievals disperses entre els horts. Malgrat discórrer sencer dins la trama urbana d'Elx, l'itinerari aconsegueix mantenir en tot moment la connexió visual amb aquest paisatge de palmeres, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.
El tren 'Chicharra', el rival que va perdre la guerra de preus
El 1905, mentre els Ferrocarrils Andalusos explotaven la línia oficial que passava per l'estació d'Elx, va néixer un competidor inesperat: un tramvia de vapor de capital belga, de 32 quilòmetres entre Alacant, Elx i Crevillent, que la gent va batejar com el tren Chicharra pel soroll que feia i la pols que aixecava. Mentre el tren oficial només parava a Crevillent, Elx, Torrellano i el baixador de l'Altet, el Chicharra en tenia una vintena i travessava Elx pel bell mig, pel carrer Corredera i la plaça de Baix. Els Andalusos van reaccionar abaixant preus i allargant el recorregut fins al port d'Alacant, una guerra tarifària que el tramvia no es podia permetre, va suprimir el servei el 25 de juliol de 1910 per inviabilitat econòmica, i la companyia es va acabar dissolent definitivament el 1917.
El sistema de reguiu del Palmerar d'Elx
Més enllà de les palmeres pròpiament dites, un dels valors patrimonials més importants del Palmerar és la xarxa de séquies que en permet el reguiu, un sistema hidràulic d'origen islàmic que aprofita l'aigua del riu Vinalopó per distribuir-la entre els diferents horts de la ciutat. Aquesta xarxa, que combina la séquia major amb ramals més petits, ha permès mantenir amb vida aquest paisatge agrícola durant més de mil anys, en un territori de clima àrid on l'aigua sempre ha estat un recurs escàs i preuat. La gestió tradicional del reguiu, encara vigent en bona part, es basa en un repartiment per torns entre els diferents propietaris dels horts, un sistema que ha perdurat pràcticament intacte des de l'edat mitjana. És, juntament amb les mateixes palmeres, un dels motius que va portar la UNESCO a reconèixer aquest paisatge com a Patrimoni de la Humanitat.
Carregant...