← Tornar als articles
2026-05-16

TRAVESSES DE NÚRIA AL TREN GROC

El Santuari de Núria s’aixeca fins els 1.967 m al nord de la comarca del Ripollès, a tocar de la Cerdanya i l’Alta Cerdanya, al bell mig, tot i que en una zona d’exclusió, del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser. La vall està encerclada per una carena de muntanyes de cims superiors als 2.800 m, amb el Puigmal de 2.910 m com a cota màxima, no només de la vall, sinó de tot el Pirineu oriental català.

La coneguda Olla de Núria recorre tot aquest reguitzell de muntanyes que envolten el Santuari en un recorregut circular que és tot un referent per als amants de la muntanya. Si voleu fer-la podeu seguir la nostra proposta Ruta ST199 Olla de Núria pujant els 17 cims, una ruta que a més a més de fer el tomb complet a la carena de muntanyes, també puja a tots els cims de la carena.

La Vall de Núria té la gran particularitat que només és accessible en tren cremallera o a peu, una característica única i singular en tot el Pirineu. No cal dir que per a Senderisme en tren poder disposar de Núria és tota una font de rutes.

Tot i que més o menys a tothom els sona les diferents opcions que hi ha per arribar a peu fins a Núria sortint de Queralbs o Ribes, a molt pocs els sonarà les múltiples i interessants travesses que podem emprendre del Santuari en direcció nord i que acaben en cada una de les estacions del Tren Groc al seu pas per les comarques del l’Alta Cerdanya i el Conflent.

Amb aquest article us volem fer un recull de travesses que uneixen l’estació del cremallera de Núria amb les diferents estacions de ferrocarril de la línia del Tren Groc que hi al vessant nord dels Pirineus.

Hi ha rutes per a tots els gustos i qualsevol ruta es pot combinar amb qualsevol altra, de manera que podem crear al nostre gust desenes de rutes circulars si les combinem amb les de pujada a Núria. Tampoc hi són totes. A mesura que anem realitzant-ne més les publicarem a fi de completar les més variades i interessants formes d’acostar-nos a aquesta part dels nostres Pirineus.

ELS TRENS

Cremallera de Núria

L’arribada del ferrocarril a Ribes de Freser el 1919 en el marc de la construcció del Transpirinenc entre Ripoll i Puigcerdà fa que augmenti considerablement els nombre de visitants al Santuari. Fins aquest moment lúnic accés és a peu des de Queralbs, ruta que comporta 3/4 hores a peu i que a l’hivern el camí sovint quedés impracticable per la neu. És per això que l’any 1924 l’empresa Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP), que explotava el cremallera de Montserrat, analitza la possibilitat de construir una línia de ferrocarril de Ribes de Freser a Núria. Finalment es va inaugurar el 22 de març de 1931.

El recorregut és de 12,5 quilòmetres, sobre via d’ample mètric (1.000 mm), i supera un desnivell de 1059 metres. Els primers 5,5 quilòmetres funcionen mitjançant el sistema de rails tradicional, i la resta, com un tren cremallera central de sistema Abt, que supera una rampa màxima del 15%.

L’estació de Núria del cremallera és a 1.964 m d’altura i és la més alta de la xarxa ferroviària catalana i també de tot l’estat. Tot i semblar una alçada modesta, és l’estació més alta d’Europa si excloem els Alps.

Tren Groc de la Cerdanya

El Tren Groc, també conegut com la Línia de Cerdanya, el canari o Train Jaune en francès, és una línia de ferrocarril de via mètrica gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc – Rosselló. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent des de Vilafranca de Conflent fins a l’estació de la Tor de Querol resseguint el curs del riu Tet. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d’ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d’ample ibèric de Rodalies.

La línia fa 62,5 quilòmetres de llarg i puja des dels 427 metres d’altitud a Vilafranca fins als 1593 metres a Bolquera-Eina (al coll de la Perxa), que és l’estació ferroviària més alta de la xarxa SNCF. Això fa que les rampes al voltant d’aquest coll tinguin un desnivell sostingut d’un 6%. Des d’aquest punt inicia un fort descens fins a la Guingueta d’Ix situada a 1.143 metres.

El 1910 es va inaugurar el tram Vilafranca-Montlluís i mesos més tard, ja el 1911, arribà fins a la Guingueta d’Ix. El tram final, fins a la Tor de Querol, es va completar l’any 1927, fet que suposava la connexió amb la línia d’ample ibèric fins a Barcelona. Dos anys més tard el tren procedent de Tolosa de Llenguadoc també arribava a La Tor de Querol.

A l’estació de la Tor de Querol, situada a 1.230 m sobre el nivell del mar, hi coincideixen tres amples de via diferents: 1.000 mm (Tren Groc), 1.435 mm (ample internacional) i 1.668 mm (ample ibèric).

LES TRAVESSES

Hem puntuat les ascensions amb valors compresos entre l’u i el cinc. La nota és basa en apreciacions personals i poden ser diferents per a cadascú depenent de què es busca en cada travessa. Principalment hem tingut en compte a l’hora de donar una millor puntuació a una o altra ruta els elements naturals i patrimonials a visitar, així com a la conservació dels antics corriols i l’entorn natural per on transcorre la ruta.

Aquestes travesses són complementàries al recull de pujades a Núria des de les estacions ferroviàries del vessant català. Un càlcul bàsic de combinatòria ens diu que si tenim 8 rutes d’ascens a Núria i 9 més de descens cap al vessant nord pirinenc, podrem fer fins a 72 travesses diferents. És cert que totes no serien factibles de fer atès que alguns recorreguts de pujada i de baixada es trepitjarien, però dona idea de les possibilitats que tenim davant nostre.

1. De Núria a Toès per les Gorges de Carançà (Ruta ST36)

2. De Núria a Fontpedrosa pel refugi de Ras de Carançà i el coll Mitjà

3. De Núria a Planès pel coll de Noufonts (Ruta ST82)

4. De Núria a Montlluís pels cims del pic d’Eina, la Torre d’Eina i el Cambredasa (Ruta ST89)

5. De Núria a Bolquèra-Eina per la vall d’Eina (Ruta ST80)

6. De Núria a Sallagosa per Llo (Ruta ST84)

7. De Núria a Er pel Camí de Núria (Ruta ST83)

8. De Núria a Oceja pel Puigmal i Vallcebollera (Ruta ST91)

9. De Núria a Oceja pels cims del Puigmal i de Coma Morera (Ruta ST88 i la Ruta ST129)

10. De Núria a La Molina pel Puigmal, el Puig de Dòrria i les Colladetes** (Ruta ST88 )